Encara avui, al segle XXI l’analfabetisme continua sent una problemàtica més greu del que acostumem a pensar. El fracàs del sistema educatiu, per una banda, i la inaccesibilitat del sistema de benestar a certs sectors de la població, per altra banda, es configuren com els factors principals de la situació d’analfabetisme en les nostres societats.
Així doncs, en aquesta situació d’analfabetisme, els problemes als quals s’enfronten els i les joves a l’eixir de les institucions educatives no es limiten únicament a no tindre estudis. Tot i que la manca de formació esdevindrà un factor essencial a l’hora de parlar d’inclusió social, la manca de formació anirà de la mà de la manca de treball assalariat, vivenda digna, recursos, etc. I és que existeix una relació molt estreta entre nivell formatiu i exclusió social, tenint la primera una relació directa en les condicions de vida de les persones.
Si abordem aquesta realitat des d’una perspectiva interseccional i de gènere, trobem que són les dones les que pateixen més les conseqüències de l’analfabetisme degut a que, en gran majoria, es relegaran a fer les tasques pròpies de l’esfera privada, com són els treballs de cura.
Davant aquest panorama el que ens trobem són dones majors d’edat les quals van deixar els seus estudis i que a dia d’avui no poden ser autònomes per no tindre les destreses bàsiques, com ara el càlcul o la comprensió lectora.
Durant dos dies a la setmana amb un grup de 25 persones, totes i tots veïnes i veïns de Poblats Marítims, treballen per a l’adquisició de competències de caràcter sociolingüístic i matemàtic. A través d’una metodologia basada en el seus interessos i necessitats, les persones es formen sobre qüestions bàsiques i útils per tal d’adquirir les ferramentes necesàries per al seu procés de desenvolupament autònom.
I és que l’alfabetització per a persones adultes té com a propòsit, d’una banda, millorar la inclusió de les persones en la comunitat i, per un altre, fomentar la seua autonomia. Saber llegir, escriure i calcular resulta fonamental per a la inclusió social (comprendre una notificació administrativa, una multa o un contracte, per exemple) i per a afavorir la formació reglada i no reglada i l’accés al mercat laboral.
L’educació permanent és essencial per tal de millorar les condicions dels nostres barris, pero aquesta tasca no la podem fer de manera aïllada. El teixit social i associatiu i la vinculació amb els organismes públics que hi estan en els barris és impressincible per a que aquesta tasca siga possible.
Activitat finançada per la Generalitat Valenciana (Convocatòria Igualtat en la Diversitat 2022) i l’Ajuntament de València.